- Ai Maragda, que malament que està tot! - em diu la Rebeca bellugant el cap amb un posat fatalista. Com que ja la conec una mica li responc:
- No sé si per gaire temps, amb tot el que ha de suportar! Fixa’t que, fa poc, a la Confraria del Cava mentre endrapaven sushi i canapès de pernil d’aglà, un munt de polítics i periodistes l’aclaparaven demanant-li més austeritat a TV3. Sort que els va poder explicar que no només ens havien retallat els salaris sinó que a més aquest any als treballadors no ens donarien ni lot ni agendes.
- Deu ser un estalvi important, sí, i es veu que encara han afegit una nova mesura. Diuen que ja no es faran exploracions de pròstata al servei mèdic.
- Em sembla molt bé; qui vulgui que li posin el dit al cul que s’ho pagui.
- A fi de comptes posar el dit al cul o a l’ull ha estat sempre potestat de l’empresa. Però no et reconec Rebeca, tu que havies estat tan reivindicativa. De debò vols dir que estàs d’acord amb les retallades ? Que et treguin diners de la nòmina no fa massa gràcia a ningú.
- No sé que dir-te, amb lo malament que està tot ! Ja ni sé què pensen els companys. Mira, l’altre dia passava pels platós i uns nois mataven l’estona, de molt bon humor, recitant una cosa que en diuen un RAV.
- Deus voler dir un RAP ?
-No, no, em van dir que es deia RAV, i feia més o menys així: “ ... i ens llevarem ben d’hora, com en Guardiola. Així no prendrem mal, amb el retall...”. I es feien un tip de riure.
- Deus tenir raó i és millor prendre-s’ho bé. Ara que, trobo que aquí a la tele, a la directora més que de Guardiola se li està posant cara de Van Gaal, de tants disgustos que li donen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada