10 de desembre del 2002

QUI DIES PASSA, ANYS EMPENY

Avui la tele sembla un supermercat. Tothom circula amb el carretonet de la compra en què ens han col·locat el lot nadalenc. No sé si interpretar-ho com una afirmació d'optimisme, com si ens diguessin "Tranquils, que per més que pugi l'IPC, aquí sempre podreu omplir la cistella de la compra". o agafar-m'ho per la banda pessimista i pensar que aviat el carretó serà per endur-se feina a casa. Corren uns temps... Quan em trobo la Rebeca, veig que ja fa cara de prunes agres i que no para de remugar.

10 de setembre del 2002

L'HORA DELS CANVIS, O NO?

Ha arribat l'hora de la veritat. Després de les turbulències que han agitat les aigües de la direcció d'aquesta casa, he tornat de vacances convençuda que ara sí que començaríem a notar canvis. I on millor que als nostres informatius? . Però no entenc res i he de demanar a la Rebeca, com sempre, que em faci una mica de llum.

10 de maig del 2002

HI VA HAVER ALGUNA VEGADA 12 ANORACS ?

No ho sabia pas, que fos tan difícil aconseguir un anorac amb els colors de la tele. Si els meteoròlegs i tot en porten, quan retransmeten un ruixat en directe! Jo em pensava que tots els currants de la tele en tenien, per quan han de sortir a treballar a l'aire lliure. Però hi ha classes, i resulta que hi ha auxiliars tècnics que, com a molt, l'hauran de compartir entre uns quants, si arriba una ultimíssima i selecta entrega de dotze exemplars anunciada des de fa un any. L'hi explico a la Rebeca i no s'ho creu.

10 de febrer del 2002

MANIOBRES AL BOSC

Era un dilluns d'aquests enfredorits en què costa tant d'arrencar a fer qualsevol cosa i resulta que em ve la Rebeca amb un to de veu dels més misteriosos que mai li havia sentit.
- Saps, Maragda que ahir vaig anar d'excursió pel Montseny?