-Bon dia Rebeca, que no et trobes bé? Fas unes ulleres que deu n’hi do!
-I tant que em trobo bé, el que passa es que aquest cap de setmana he anat a Madrid a una festa i encara no m’he recuperat!
-Caram noia, que hi tenies, un casament?
-No! Molt millor! Saps aquell noi d’espai que ara treballa a la productora de l’Anna Rosa Quintana? Doncs em va convidar, es veu que la seva cap està tant contenta que no para de fer festes a tort i a dret i li encanta que assisteixin catalans!
-Ah si? I com es això?
-Dona, imagina’t, ara resulta que Tv3 no només li encarrega programes (aquell de les mones era seu), sinó que, a més a més, plega el competidor que li feia ombra al matí, a Catalunya. Ara que no hi serà el Cuní, ella està contentíssima!
-Això si que és un món de mones........... Jo no m’ho podia creure que marxava. No trobes que ho hauria d’haver preguntat als espectadors amb allò de elsmatins.si/ elsmatins.no ?
-O haver organitzat un referèndum. T’imagines? a qui voleu al Cuní o a l’Om?.
-Ah, i tant, i a la Ràdio poden preguntar o el Fuentes o el Bassas?
-Ostres, no, que si no encertem la resposta que agrada a la Direcció igual ens fan un ERO, com volien fer a la ràdio pel referèndum de la retallada
-Doncs no era un ERO el que els hi feien, que es veu que porta molta paperassa. Si no donaven la resposta correcta, feien una llisteta i, plis-plas, un de cada déu al carrer.
-Ja que són tan democràtics, al menys podrien deixar-nos fer nominacions, com a Gran Hermano.
-Sí dona, i que els hi toqui a ells !.Encara prou que et deixen tornar a votar fins que surt el que ells volen. I tants cops com calgui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada