La presència del conseller als estudis de TV6 havia congregat una multitud d'individus encorbatats que no paraven de repartir-se reverències i copets a l'esquena més o menys cordials. La Maragda havia après moltes coses en aquella casa però hi havia una cosa que últimament li costava molt d'entendre i li va semblar que ara podia ser l'ocasió d'aclarir-la. Resulta que s'havia trobat amb gestions que no podia tirar endavant perquè no hi havia manera de saber qui se'n cuidava de què i, per això, ara que estava envoltada d'individus que semblava que tallaven el bacallà en aquella casa, se li va acudir d'anar preguntant a cadascú quin càrrec tenia. Va començar pel del costat, un amb ulleres, que es va quedar tot confós a l'hora de respondre:
- Doncs a mi el director em va dir que preparés un canal temàtic per a boletaires i que ja quedaríem un dia perquè li presentés el projecte però fa un any i mig que espero aquesta entrevista...
Un altre encorbatat calb que hi havia al costat es va girar:
- Doncs jo fa dos anys que espero una entrevista per concretar si la meva responsabilitat és la de Projectes d'Expansió o d'Expansió de Projectes!
Aquesta afirmació va provocar intervencions en cadena dels altres encorbatats:
- Jo fa vuit mesos que tinc feta la graella del canal "Paraules del President" i encara no m'han dit ase ni bèstia.
- I de què va això?
- Seran 24 hores de discursos i declaracions del President perquè cap ciutadà es senti desemparat.
- Doncs jo fa un any que tinc enllestit un canal sobre els rècords Guinness dels pobles catalans i em van ajornant totes les entrevistes que demano.
- I de què va això?
- De les arrossades més grosses, les botifarres més llargues, les enforcades d'alls...
- A mi em toca treballar per a dos canals.
- Doncs jo només treballo per a en Canals i prou.
La Maragda va intentar buscar la solució:
- Que no hi ha un organigrama perquè cadascú sàpiga quina funció fa?
Això va provocar un revol entre els encorbatats:
- Que ja ha sortit l'organigrama?
- Quin organigrama?
Un encorbatat arrissat va tallar l'expectació:
- Puc afirmar, i ho afirmo, que en aquesta empresa no hi ha cap organigrama. I puc assegurar, i ho asseguro, que si n'hi ha algun dia, serem els últims de saber-ho.
Un murmuri de resignació va corroborar aquesta declaració i l'arrissat va llançar una altra declaració contundent:
- I aquesta noia, tant que pregunta, què fa ella?
A la Maragda li van venir tots els colors a la cara:
- Doncs, si us ho he d'explicar, és una història llarga...
- A veure, per qui treballes tu?
- Doncs ara mateix, no ho sé.
- Això és molt estrany. Proposo que portem aquesta noia a Personal i que comprovin el seu contracte. Així ho aclarirem.
L'encorbatat calb que feia dos anys que esperava una entrevista amb el director es va escurar la gola:
- Jo... no sé vosaltres... Però jo encara no he vist el meu contracte.
Unes quantes veus a mig volum van confirmar que es trobaven igual:
- És que a Personal hi ha un desastre...
- Més aviat un desastret - va precisar un encorbatat que parlava sempre amb molta precisió.
L'encorbatat arrissat continuava duent la iniciativa:
- Doncs, tots cap a Personal, a aclarir les coses.
Es va formar una comitiva encapçalada per l'arrissat i enmig de la qual la Maragda avançava com una condemnada cap a una execució pública escoltant els comentaris dels encorbatats:
- Diuen que un dia d'aquests la direcció inaugurarà un nou sistema de comunicació amb els empleats a través d'Interbrut.
- Doncs ja seria hora, perquè ni la programació de la setmana m'arriba.
En arribar a Personal es van trobar la porta hermèticament tancada amb una cabina acabada d'instal.lar que tenia un teclat i una pantalla que deia "Benvinguts al consultori de Personal. No estem facultats per rebre visites, però si ens deixeu un missatge, consultarem amb Direcció si us podem contestar. Mentre espereu la resposta, us proposem uns senzills exercicis de ioga per tal que us pugueu mantenir relaxats. Si d'aquí a sis mesos no us hem dit res, podeu tornar a repetir el missatge". La lectura de la pantalla va provocar tot de comentaris que va tallar, amb la seva determinació habitual, l'encorbatat arrissat.
- Ara entraré al menú de peticions per aclarir la situació d'aquesta noia. Vejam, com et dius?
- Maragda Gratallops.
L'home va teclejar el seu nom i es va esperar una mica. Tres bips escandalosos van omplir la pantalla de color vermell i d'unes lletres grosses que deien "Acomiadada". L'arrissat no s'estava d'embuts:
- Doncs, no en parlem més, noia. Allà tens la porta. Adéu-siau i bona hora.
Aquesta vegada la Maragda no es va sufocar ni es va quedar confosa. N'estava tan fins al capdamunt de TV6 que la perspectiva d'anar-se'n d'aquella olla de grills la va omplir de satisfacció.
NOTA DE LA REDACCIÓ
L'experiència acumulada per Maragda Gratallops al llarg d'aquests sis anys en què hem seguit les seves aventures a TV6 ens ha empès a contractar-la com a articulista. Podem anunciar, doncs, que a partir del pròxim número disposarem d'una columna fixa on Maragda ens donarà la seva opinió autoritzada sobre l'apassionant i complex món de la televisió.
