He trigat cinc anys a veure-li la cara al gerent. Finalment el vaig veure, tot moníssim ell, a la cafeteria controlant el berenar del seu nen que havia vingut amb tota la classe a la tele, a celebrar l’aniversari. Li explicava a la Rebeca que me’l vaig trobar al telèfon renyant algú perquè havien dut pocs regals als nens, i demanant-ne més. Això és un pare, dic jo, però la Rebeca sempre m’ha de dur la contrària.
