Al capítol anterior vam deixar la pobra Maragda turmentada per haver calat foc al Cap de Recursos Especials de TV6 en una roda de premsa. Aquest home, a qui els càmeres anomenaven "el padrí" i que, en plena socarrimada, va anomenar "filla" la Maragda, se semblava extraordinàriament a l'estrany visitant de l'enterrament del pare de la nostra heroïna.
Quan va arribar a casa, la Maragda es va enfonsar en el sofà desfeta en plors. La mare, tota lívida, va dir:
- Ho sé tot. I ja és hora que tu també ho sàpigues... Aquest home que es debat entre la vida i la mort, per culpa de les teves cremades, és... el teu pare.
La Maragda va sentir que li queia el cor als peus. La mare continuava com si res.
- L'home a qui anomenaves pare, el que vam enterrar fa poc, era... un bon amic que va acceptar tapar el meu pecat de joventut, aquella passió irrefrenable de la qual tu en vas ser el fruit inesperat... Però el teu pare de debò, és aquest senyor de la tele...
Una trucada telefònica va tallar la confessió. La mare va agafar l'auricular i va contestar amb dos "sí" lacònics. Va penjar i va aixecar-se del sofà.
- Filla, anem a l'hospital... Ell... ens necessita.
La sala d'espera era plena de cares conegudes de TV6 pendents del quiròfan on el pare de la Maragda lluitava contra la mort. La mare es va quedar muda i clavada en una butaca però la noia necessitava una beguda reconfortant i se'n va anar a la cafeteria. Va seure a la barra al costat d'un individu d'ulls vermells i bigoti fosc, envoltat d'una fumera de cigar.
- Saps que tens la cara que busquem a TV6?
La bravada etílica que va desprendre el desconegut li va fer notar que parlava amb ella.
- És que volem donar un vessant humà a la informació, saps nena? Els nostres Telenotícies continuen sent líders d'audiència però volem potenciar l'espai "Coses i animalons" amb una imatge fresca, ingènua... com la teva. No facis cara d'estranyada, no. Has de pensar que jo flairo de seguida la qualitat periodística. I tu vals, nena. T'ho dic jo.
La Maragda esquivava les bravades del bigotut mentre intentava aclarir de què coi li parlava.
- Jo no sé...
- No pateixis. Que et penses que hauràs de fer proves, competint amb dos-cents ineptes? Que denunciïn el que vulguin els carallots del Comitè d'Empresa que ja pagarem les multes que convingui. A més, ara ho traurem del conveni, això de fer proves. S'han d'aplicar criteris professionals i no perdre el temps amb aquesta collonada de la igualtat d'oportunitats. I qui millor que jo, un professional de primera fila, per triar qui val i qui no?
La Maragda va notar que una mà professional se li aferrava al cul i va fer equilibris dalt del tamboret per evitar-la. Un xicot amb una càmera de TV6 va interrompre l'escena.
- Escolta, aquí fora hi ha una manifestació de sis mil infermeres demanant la dimissió del conseller de Sanitat i resulta que una ambulància que sortia de l'hospital ha atropellat un gos santbernat que duien els de la Creu Roja per a una exhibició. Què fem?
- Home! -va contestar el bigotut- A tu què et sembla? Ja m'estàs agafant primers plans del pobre gos, vinga, de pressa!
- I les sis mil infermeres?
- De manifestacions n'hi ha cada dia, home. Si us queda temps graveu-ho, a veure si ho volen al Telenotícies.
El bigotut es va redreçar per poder estirar més la mà però la va haver de dedicar a saludar un individu enfundat en una gavardina que se li va acostar.
- Hola, boss.
- Escolta, tu. Hauríem de fer un vídeo sobre el rellançament industrial del país gràcies als avals de la Genialitat. Hauríem d'explicar els bons resultats de les empreses a qui els van donar.
- Però si totes se n'han anat a l'aigua - va replicar el bigotut.
- Doncs mira, ho arreglem amb unes xifres objectives sobre quantes peles s'han donat d'avals però sense dir per a què han servit. Ho il.lustrem amb unes imatges d'aquestes fàbriques...
- Si només en queden els solars per fer-hi cases...
- Noi, aquests discos sol.licitats són cada vegada més complicats de fer! Doncs, mira, agafem una panoràmica de les maquetes de les fàbriques d'allà a "Caradunya en miniatura" i, això sí, una bona entrevista amb el conseller, que m'ha dit que fa temps que no surt i que ja està bé.
- Tranquil, boss, això és cosa feta.
- I com anem avui d'accidents?
- Un santbernat atropellat.
- Només? Sí que estem de pega: ni un mal autocar de iaios, ni un avió. Sí que hi ha poques notícies. I de nenes desaparegudes, n'hi ha alguna?
- Ho podríem preguntar a aquesta preciositat d'aquí -va dir el bigotut fent una aproximació de mà al tamboret de la Maragda.
La pinta desganada del boss es va il.luminar amb dos-cents mil focus quan es va mirar la noia.
- No pot ser! És la cara que buscàvem! És ella!
Els ulls del boss i la mà del bigotut es van clavar al cos malaltís de la Maragda que ja no podia aguantar més emocions aquell dia. Què volien exactament aquell parell? Què tenia la seva cara? Aquests són els anguniosos enigmes que intentarem desvelar al pròxim capítol.
