Vam deixar la pobra Maragda a punt de fondre's sota el focus d'un càsting interminable torturada per un parell de cagadubtes que semblava que manaven molt. El plató estava que bullia perquè, a més dels focus, el realitzador i tot l'equip tenien els nervis escopint descàrregues elèctriques per tots els porus. Un corrent d'aire va revelar l'entrada d'una hostessa, tota sufocada, que es va dirigir als dos cracks.
- Per fi els trobo. Afanyin-se, que el conseller ja ha acabat l'entrevista al "Bon dia, caradura" i no hi ha cap directiu que l'acompanyi fins al cotxe oficial.
Aquell parell van fer un bot i, després d'uns segons de desconcert, van arrencar a córrer cap a fora. El de pinta d'intel.lectual es va girar un moment cap a la Maragda: - Tu, vine amb nosaltres. Corre. Van trotar tots tres pels passadissos del SPA. Quan arribaven a la porta, van veure que el conseller era al vestíbul parlant amb un encorbatat amb pinta també de peix gros. Els dos cracks van frenar i van respirar alleujats.
- Sort que ha vingut, al final. - No m'ho esperava pas.
Els dos homes es van acostar fent reverències seguits de la Maragda. Van ser acollits amb indiferència per l'encorbatat i el conseller i, veient això, la Maragda va buscar un racó per enretirar-se una mica però va topar amb una figura corpulenta embolicada en una gavardina que li va mostrar discretament una targeta d'identificació: - Agent 3333 de Seguretat. Aparti's, que tapa una càmera oculta. La Maragda va haver de tornar-se a acostar cap al conseller i, amb aquestes, va sentir un catacrec als peus. Darrera seu, l'agent de la gavardina va esclatar: - Cagundena! Ja m'ha xafat un micro camuflat! Una Maragda tota compungida es va haver d'estrènyer contra els dos cracks que assistien somrients i muts a la conversa entre l'encorbatat i el conseller. Aquest vessava satisfacció per la papada: - Home, és que feia temps que no sortia a la tele i ja era hora. L'encorbatat es desfeia a reverències.
- Honorable conseller, ja sap que aquesta tele és la nostra i després del favor que ens ha fet amb tot això del confeti... Es van quedar tots perplexos i l'encorbatat va dubtar: - Confeti o confeni? Com es diu? El de pinta d'intel.lectual el va socórrer: - Que vol dir el conveni? L'encorbatat es va donar un cop al front: - Això! el confe... el conveni! És que jo, sap què passa? Jo sóc un professional de la comunicació i això de les relacions legurals... - Laborals... - va xiuxiuejar l'intel.lectual.
- Doncs això... Que jo, de relacions legu... d'aquestes, no hi entenc perquè no és el meu camp. A mi, en canvi, les platastrofes digitals, els índexs d'urgència... Un estossec forçat de l'intel.lectual el va interrompre i el conseller ho va aprofitar per ficar cullerada: - De tota manera, hem de mirar de posar ordre perquè estem tan acostumats a tirar pel dret que cada dia em trobo amb més coses que s'han fet sense passar pels informes preceptius.
- És clar, és que la tasca de govern, honorable conseller, deu ser molt dura. - Sense anar més lluny, ahir em vaig adonar que tampoc vam demanar els informes preceptius per al nomenament de vostè. A l'encorbatat se li va tibar el nus de la corbata de mala manera.
- No fot... Qui... quines coses que passen, eh? Però no es preocupi... Si van mal dades pot fer una reclamació per danys i perjudicis. L'encorbatat es va quedar tan blanc que el conseller el va haver de reanimar amb una enèrgica plantofada a l'esquena.
- És broma, home, és broma! La Maragda va tornar a sentir un catacrec per terra i es va girar esglaiada imaginant-se que ja havia trepitjat algun altre micro camuflat. Però no havia sigut ella, aquesta vegada. Es va quedar de pasta de moniato veient que era l'agent 3333 que acabava de saltar expressament a sobre d'un xiulet de plàstic de color vermell que hi havia a terra. L'agent semblava alarmat perquè va començar a buscar per terra com un desesperat i aviat va saltar a sobre d'un altre xiulet de plàstic de color blau. A una hostessa que passava encapçalant una visita escolar li va dir, en to justificatori i assenyalant el grup de notables que estava xerrant: - És que aquests xiulets els posen molt nerviosos. Com que l'agent 3333 no parava de trobar-ne i de xafar-ne, semblava una granota amb els salts que feia. Tant va cridar l'atenció que a un innocent pàrvul del grup escolar se li va acudir de cantar: - Pito, pito, colorito... L'agent li va clavar un mastegot sense pensar-s'hi i, quan va descobrir la mirada reprobatòria d'una mestra, va posar cara de setciències i va dir al nen: - Es diu xiulet, i no pito.
Contràriament als capítols anteriors, aquesta vegada la Maragda no estava atabalada ni confosa. Amb el temps que portava a TV6 ja no s'estranyava de res. Si alguna incògnita li rondava pel cap era: quina serà la pròxima animalada que veuré? La resposta la tindrem al capítol vinent.
NOTA DE L'EQUIP DE GUIONISTES Davant dels rumors malintencionats que han intentat buscar una relació entre l'aparició d'una càmera oculta al departament d'Esports de TV3 i l'operació secreta Cames Peludes ambientada al departament d'Esports de TV6 dels capítols corresponents a gener i abril de l'any passat, els autors d'aquest culebró volen manifestar que qualsevol semblança amb la realitat és punyetera casualitat i producte de ments enfebrades. Paraula.
