La Maragda estava plantada com un estaquirot davant d’aquell brillant executiu que ja duia mitja el dels boscos, tot perquè només es van fixar en el títol, “Peluts entre els arbres”. Aquests de Programació, el que necessiten, és que els ordenin les idees. Això et representarà un 17,6% de jornada i arribem a l’hora de dinar. Aleshores et toca fer una guàrdia dels telèfons de la planta de direcció perquè les secretàries s’entretenen al menjador i queden moltes trucades sense atendre. Agafes un entrepà i et passeges pel passadís central parant l’orella.
- Però, què els he de dir als que truquen?
- Quei motivadora. És un sistema de contractació molt modern que fa poc que fem servir i que dóna un rendiment molt alt.
La Maragda es va mirar el full i li va cridar l’atenció que hi hagués una llista on a cada ratlla hi figurava un percentatge. La seva cara de sorpresa va provocar una resposta immediata.
- Mira, noia. Al matí dedicaràs el 15% de la jornada a fer uns tocs de maquillatge i de pentinat als convidats de “Bon dia, Caradunya”. I als que vegis adormits també els eixugues les lleganyes: ja et faran un curset perquè n’aprenguis. En acabat escombres el plató i això t’ocuparà un 10%. Per ser més precisos, serà exactament un 9,78%. Aleshores hauràs d’anar a Programació a posar-los en ordre els arxius. Comença per l’arxiu de candidates a presentadora de nous programes que el tenen embolicat a més no poder i ja els ha donat algun disgust. Després continues pel de programació cinematogràfica que també Déu n’hi do. Van estar a punt de programar un documental de ximpanzés pensant-se que era d’en Robin Hood, el dels boscos, tot perquè només es van fixar en el títol, “Peluts entre els arbres”. Aquests de Programació, el que necessiten, és que els ordenin les idees. Això et representarà un 17,6% de jornada i arribem a l’hora de dinar. Aleshores et toca fer una guàrdia dels telèfons de la planta de direcció perquè les secretàries s’entretenen al menjador i queden moltes trucades sense atendre. Agafes un entrepà i et passeges pel passadís central parant l’orella.
- Però, què els he de dir als que truquen?
- Que estan reunits i que truquin més tard, res més. Quina poca iniciativa, noia! Aquesta guàrdia és possible amb un 7,26% de jornada. Ja només hi hauríem d’afegir les col.laboracions puntuals. En tenim una que és fer d’hostessa a la senyora del president a les seves participacions mensuals als programes. És que li fa una il.lusió... No vam poder-la dur a berenar a “La guarderia” perquè ja hi havia vingut el seu marit però a veure si li podem arreglar una aparició fugaç a “Secrets de parents”, per exemple. Quedaria bé... Doncs mira que aquest sistema de percentatges és una revelació. Ens ha anat perfecte per ajustar els pressupostos. Ja ens ho va dir el director: “Si voleu que aquest any us pagui el dinar de Nadal, heu de rebaixar el seu cost del vostre pressupost. Traieu-ho de la partida que vulgueu. Vosaltres mateixos". I aviat vaig trobar la solució. Vaig encomanar un estudi de les tasques de la dona de la neteja i de seguida vaig trobar com reduir la jornada un 15%. És ben senzill. Per treure la pols dels despatxos no cal entretenir-se passant el drap. És qüestió d’obrir la porta i, des d’allà estant, fer una bona bufada, sacsejar la porta vuit segons perquè es faci corrent d’aire i s’endugui la pols, i després tancar de cop. Per fregar, vaig descobrir que la brutícia es concentra a les dues rajoles ran de cada porta, a banda i banda. O sigui que només fregant les quatre rajoles n’hi ha ben bé prou. I per arrodonir, he fet canviar el paper higiènic pels comunicats interns amb els canvis de programació de les pel.lícules que ja no sabíem com aprofitar-los. En fi, una meravella. Doncs tornant a això de l’hostessa, que s’emporta una mitjana mensual que traduïda a jornada diària és exactament un 3,43%, resulta que ja sumem una jornada completa. Vejam que ho repassi...
Al cap d’uns segons l’home es va quedar blanc. Va teclejar nerviosament. El ratolí no parava de donar voltes. Va mirar i remirar la pantalla i va acabar enfonsant-se a la cadira.
- Em pensava que havia quadrat i encara em queda un 46,93% per cobrir! Com se m’ha pogut equivocar aquest ordinador! Segur que deu tenir aquell microprocessador defectuós. I ara què faig?
Al cap d’una estona de pensar, va despenjar el telèfon.
- Que hi és en Mitjamoto?... Ah, ets tu... Escolta, com ho teniu allò de la megapubilla, no en necessitaríeu pas alguna?... Ah, no?... Ah, sí?... Vaja... Adéu.
Va penjar i va donar explicacions a la Maragda.
- Et volia donar una oportunitat de completar les teves capacitats professionals en un concurs de models en un programa juvenil però em diuen que l’han hagut de suspendre per les protestes d’aquestes estretes de les feministes. Quin poc sentit de l’humor que tenen! Doncs, vejam, vejam què farem...
L’home es va tornar a concentrar en la pantalla de l’ordinador. La claror del dia declinava i això accentuava els reflexos de la pantalla que acolorien la seva cara amb tons de pel.lícula de terror. Només li faltava el xisclet per arrodonir l’escena.
- Última oportunitat! Hi ha un programa informatiu encallat on podrien necessitar una dona. Vés ara mateix a veure’ls mentre jo els truco i els explico la cosa. Aquí tens una targeta i demana per aquest nom.
La Maragda, plena de resignació, va enfilar els inacabables passadissos de TV6 amb el cap ple de xifres que intentava sumar. Va arribar al despatx que li havien indicat i es va trobar dos homes que ja l’esperaven a la porta. Semblaven neguitosos i la van fer entrar de seguida. Hi havia una pregunta que els cremava a la boca.
- Escolta, és veritat que et dius Maragda Gratallops?
- Doncs... sí. Per què?
- És fabulós! Aquest nom té una càrrega significativa que quadra amb el que buscàvem. Fixa’t que rotund, que nostrat, que original...
L’altre home es va afegir al seu discurs entusiasta.
- Sobretot té una agressivitat... això de Gratallops, combinat amb la femineïtat delicada de Maragda... És que ens han quedat els informatius massa tous i la gràcia seria poder donar les mateixes notícies però amb un to més dur, i que no fos massa...
L’altre el va interrompre, tot engrescat.
- T’imagines un logo anunciant “Les notícies amb Maragda Gratallops”? Sona fort, oi? I amb un contracte parcial del 46,93% de la jornada! Quatre rals i la imatge de rotunditat que buscàvem. És massa!
Aquesta vegada la Maragda ni es va marejar, ni es va quedar confosa, ni res d’això. Les seves anades i vingudes pels despatxos de TV6 havien començat a endurir-la i ja començava a aprendre a protegir les seves il.lusions amb una crosta d’escepticisme. En què es convertirien aquells percentatges? Acabaria corrent com una boja per platós i despatxos amb una sumadora a la mà? Presentaria notícies, es maquillaria, s’escombraria el plató, i s’ordenaria l’arxiu? La Maragda no va poder evitar que una suor freda inundés el seu front innocent. Però es va proposar que no aconseguirien tornar-la boja. Ho aconseguirà? El pròxim capítol desvelarà l’enigma.
