ANY NOU, VIDA NOVA… O NO

Fa temps que la Rebeca es passeja amb aire misteriós aferrant una carpeta com si contingués els secrets més misteriosos de la casa. Dura tant la cosa, que avui se m'ha escapat el sarcasme:
- Caram, Rebeca, ni que hi portessis els contractes de les productores!

ANEM A FORMAR-NOS !

Mai m'havia trobat la Rebeca tan eufòrica. Ella, que sempre arrossega el corcó de la crítica, avui estava completament canviada. En comptes d'aquell mig somriure foteta que sol gastar, avui les mandíbules se li rebentaven del somriure tan ampli que hi volia encabir.

LA FEBRE DEL TOTXO

Em trobo la Rebeca a primera hora del matí a la cua de la cafeteria del CEI amb una cara de pomes agres considerable.