La Maragda Gratallops era una joveneta que havia decidit posar tota l'energia dels seus dinou abrils al servei d'una única il.lusió: sortir a TV6. Tota la seva família i tota la seva escala, mig carrer i mig barri no veien cap altre canal que TV6. I des d'un bon principi, la família va fer mans i mànigues per assistir a tots els programes on es permetia treure el nas al públic. No sempre va ser fàcil, però a base de col.leccionar etiquetes i remoure alguna influència van aconseguir assistir a programes tan estel.lars com L'Àngel Panses Xou, el Vostè Punxa, el sorteig de la Motto i el Tiriprim.
Si no hi havia entrades per a tota la família, sempre es posaven d'acord a donar preferència a la nena i va ser justament el dia del seu dinovè aniversari que la nena, és a dir, la Maragda, es va trobar sola en un programa del Màgic Adéu. Tal com demana el programa, la Maragda duia la seva millor roba i el seu maquillatge més sofisticat i resulta que, desesperada de veure que anava passant la gravació i que la seva presència rutilant no apareixia mai pels monitors, es va posar a reflexionar i va arribar a la conclusió que per sortir a la pantalla de TV6 fa falta un requisit previ: entrar a treballar a TV6.
Aprofitant un descans, es va fixar per primera vegada en la gent que feia funcionar el plató i va detectar que alguns duien targetes penjades amb el símbol de TV6. No podia llegir bé què deien perquè aquells nois la duien penjada en un lloc que, si ella s'hi hagués acostat massa a mirar, hauria provocat malentesos sobre la innocència de la seva intenció.
La mirada insistent de la Maragda va acabar cridant l'atenció d'un noi que estirava cables amb uns guants gruixudíssims. Era un morenàs amb una melena arrissada que li va dedicar un mig somriure. La Maragda no s'ho va pensar més i, deixant una estela de perfum al seu pas, es va encaminar cap al noi disposada a interrogar-lo a fons.
Després dels primers "Hola", "Quina calor que fa" i "Ai, quins guants més grossos", la Maragda va deixar anar sense embuts:
- Com es fa, per entrar a TV6?
- Depèn de quina via agafis.
- Ai, explica'm això de les vies.
- Hi ha la via negra i la via blanca.
- Ui, que intrigant. Digues, digues.
- La via negra és llegir-te la tinta negra d'un diari i escriure en tinta negra una carta i presentar-te a un examen i aprovar-lo i treballar com un negre amb contractes de sis mesos i....
- I la via blanca? Saps que això em sona d'algun anunci de la Genialitat?
- És clar! És la via ràpida. Si tens parents o amics que manin per aquí, a la Genialitat o a Conveniència i Munyió, no cal fer proves.
- Ah, doncs deu estar bé això.
- I té un altre avantatge. Si entres per la via negra, et fan una prova psicotècnica per assegurar-se que t'adaptis bé al lloc, mentre que si entres per la via blanca, et diuen: tu, què vols fer? I t'inventen un lloc fet a mida.
- Caram, com afinen.
- Mira, veus aquell del bigoti que mana tant? Aquest va entrar per la via blanca. Resulta que li agraden molt les rodes, les d'aquests decorats, les dels cotxes, totes. I com que, a més, no sap dir la erra, li van crear la categoria d'Encaguegat de Godes.
- Fantàstic!
- I al cap d'un mes, com que s'encallava dient això d'Encaguegat, el van pujar a una categoria nova i més còmoda que es diu Encagat de Godes.
- Escolta, i això del piscotècnic...
- Psicotècnic.
- Doncs això... És gaire complicat.
- Uf! Et tires tres hores fent un test darrera l'altre sobre si ets sociable, adaptable, localitzable, desplaçable, impertorbable, sacrificable, domesticable, doblegable, infatigable, manejable, controlable...
- Així doncs...
- Insuportable.
El flamant Encagat de Godes va reclamar el xicot i la Maragda es va quedar amb un batibull a dintre el cap. Quina via seria millor? La negra o la blanca? Aquella gent tan influent amb qui anava a pescar l'oncle Quimet qui eren? El xofer del conseller de Ramaderia i Pesca o el porter de la Disputació? I la cansaladera de la cantonada, de quin partit era? De Conveniència i Munyió o del Partit dels Somiallistes de Caradunya? Totes aquestes preguntes bullien febrilment dins del seu cap.
La Maragda, com tants joves d'aquesta societat tan despietada en què ens toca viure, volia trobar una feina i no pas una feina qualsevol. Aconseguirà fer realitat la il.lusió de la seva vida? I com? No us perdeu el capítol vinent d'aquesta sèrie apassionant.
