CAPÍTOL 12

	Tancada hermèticament al búnquer de Seguretat de TV6, la Maragda començava a experimentar un ofec insuportable. Els mossos que l'havien acompanyat també s'impacientaven veient que el temps passava i ningú no els deia ase ni bèstia. Un timbre apagat va sonar alhora que s'encenia un pilot vermell. Una veu carregada d'urgències cridava:
	- Maragda Gratallops, Maragda Gratallops. Que es presenti immediatament al plató 5 del SPA.
	La segona vegada que es va sentir el missatge es va obrir automàticament la comporta que comunicava amb l'exterior i a terra es va encendre un rètol lluminós que deia "Maragda: fora". Ella no s'ho acabava de creure però els mossos, més bregats en aquestes històries, li van confirmar:
	- Carai, tu: tecnologia d'última hora. Vés, noia, que et criden.
	Plena de dubtes i arrossegant els peus, la Maragda va sortir d'aquell recinte i va pujar les escales fins a la superfície on va fer una bona empassada d'aire abans d'introduir-se als platós del SPA, cap aquell número 5 on l'havien reclamat amb tanta urgència.
	Només arribar davant la porta ja la van estirar cap a dins del plató i la van plantificar sota un focus. El regidor va cridar:
	- Proves de presentadora, preparats?
	Mentre li col.locaven el micro de corbata va poder observar que al seu entorn tot eren cares de fàstic. El del micro es barallava amb la pinça i rondinava.
	- N'estic de programes pilot fins al capdamunt.
	Tot l'equip estava pendent d'un individu amb ulleres fines i cara d'angúnia vital. El del micro el va assenyalar a la Maragda.
	- A veure amb què ens sortirà aquest nou cap de Transformació.
	- Cap de què?
	- Aquest és el Cap de Transformació de Programes de Ràdio en Programes de Televisió, saps? Un dels cracks nous que ens han arribat.
	El transformador va articular unes paraules de presentació a través del seu rictus anguniejat.
	- La competitivitat amb les altres cadenes... les presses, és clar... però hem de provar un magazine en directe...
	De darrera una càmera va sortir una exclamació: 
	- Visca la imaginació! Cinquè o sisè magazine del dia! 
	El transformador empassava saliva i continuava:
	- No sabem encara com es dirà... Pensàvem una cosa com "I encara més"... o "De tot i força"... o "Bona nit i tapa't"...o "L'hostessa, el micro i el senyor de Puerto Rico"... o "Endevina qui ve a xerrar aquest vespre"... 
	El realitzador es començava a neguitejar i va decidir ficar-hi cullerada.
	- Vejam, això a quina franja anirà?
	- Que què? Que quina faixa?
	- A quina franja horària. A quina hora, home!
	- Ah, doncs potser a mitjan tarda o potser a mitja nit.
	- Molt precís. I si es vol fer en directe, s'ha previst si hi ha platós lliures?
	- Que no aneu traient i posant els decorats?
	La irrupció d'un personatge amb cara d'intel.lectual il.luminat per sessions de meditació transcendental va impedir una resposta que hauria semblat més aviat una canonada. El meditador va cridar apart el transformador.
	- Ja m'han arribat els resultats de la teràpia de grup de l'altre dia.
	Al transformador li costava baixar dels núvols i l'altre va haver d'ampliar la informació.
	- No te'n recordes que a la primera reunió de caps el director va percebre unes vibracions de baixa estima.
	- Unes què?
	- Que els caps no l'estimaven, que manifestaven un complex edípic d'haver perdut el pare, és a dir, el director d'abans. I que no li tenien prou confiança... I que no li somreien...
	- I què?
	- No te'n recordes? Doncs que a la segona reunió vam decidir fer una teràpia dissimulada. Va venir un psicòleg disfressat de fotògraf i va fer posar tots els caps amb el director al mig. I quan van estar tots col.locats, el psicòleg els va demanar "Digueu Lluís". Ho captes, que subliminal? I els hi va fer repetir tres vegades. Tres fotos va fer, i les ha estat analitzant. Mira els resultats: pràcticament tots mantenen cara de pal i el director és l'únic que va eixamplant el somriure, molt poc però.
	- Així no ha funcionat la cosa?
	- Em sembla que no. I mira aquests dos, encara fan més mala cara que els altres. I això que els han enviat al cable.
	- Estan cablejats?
	- Vols dir cabrejats?
	- No, millor que t'enviïn al cable que no pas a ...
	L'equip de rodatge allargava la cara de fàstic contemplant el xiuxiueig dels dos cracks i el realitzador va decidir tornar a intervenir.
	- Ei! Que és per avui!
	El transformador va tornar anguniejat seguit a distància pel meditador. Arrugava el front mirant de recuperar el fil.
	- Què dèiem de platós?
	- Que ja estan tots ocupats.
	- Doncs es va a Socarrim Park, cap problema. Truquem a la Pepi Pinyesllargues que ens reservi un plató i ja està. Això és per aquí a la vora, no?
	El realitzador es va esforçar a mirar a una altra banda mentre el transformador buscava compartir la seva angúnia amb el meditador.
	- Em perdo en aquesta casa. Tants passadissos. Per pujar del SEI al SPA sort que em guia una hostessa perquè no trobo mai els platós. Ara ja els conec per les portes: són les més grosses.
	El realitzador es va empassar unes quantes aspirines i es va atrevir a dir:
	- Es pot saber què hem de fer amb aquesta aspirant a presentadora? Se suposa que això és un càsting, no?
	El transformador es va posar més nerviós:
	- Quin càstig? Per què?
	L'escalfor del focus començava a provocar una suor generalitzada a la pobra Maragda que s'esforçava a assimilar la situació. Què li feien: un càsting o un càstig? Què era un programa pilot? Un suplici audiovisual? Aquestes i altres incògnites burxaven cruelment el cervell de la nostra protagonista que ja sabia que no hi havia més remei que esperar el capítol vinent per aclarir-ho.