La Maragda va travessar novament la porta de TV6 atribolada per mil incerteses. Aquell pare que acabava de descobrir havia vençut la mort però pagant el preu d'una paràlisi que l'havia deixat mut. Ara mirava de refer-se en un balneari en companyia de la seva mare mentre ella buscava pels estrets passadissos de TV5 el director d'aquell programa on la seva cara havia de jugar un paper fonamental segons aquells dos individus que l'havien abordat a la cafeteria de la clínica. Va obrir la porta d'un despatx sense adonar-se que esclafava una secretaria contra la paret de tan estret que era. La noia hi devia estar acostumada perquè resignadament li va apartar un arxivador i una impressora perquè la Maragda pogués passar la porta següent on estava instal·lat el Cap d'Espera de Projectes.
L'home badallava davant de la pantalla d'ordinador on tenia connectada la consola del Nintendo i va trigar una estona a trobar els papers relacionats amb la noia.
- Mira, Maragda. Pel que veig aquí, estas proposada per presentar el nou programa "Coses i animalons". Però com que la cosa està en "stand by" i ens interessa rendibilitzar els teus recursos, optimitzarem la teva estada aquí acoblant-te a unes funcions de suport del meu departament....
Va sonar el telèfon i l'home el va agafar. - Digui?... sí, jo... Com anem, Romagosa?... Escolta, què en saps de la reestructuració?... Es que em tenen nerviós, eh tu...sí, mira, després de l'últim Consell de Direcció, això que no diguessin res, em vaig deprimir tant que vaig estar tres dies sense poder venir... Es que, escolta tu, poses il·lusió en el projecte i ja veus com t'ho paguen... Mira en Sibilina com s'ha situat, ja està bé…eh?... Doncs ja t'ho enviaré de seguida, tranquil... I diguem si hi ha notícies, eh?... Apa‚ au.
Li va costar tornar a agafar el fil. Va tornar a repassar els papers i va reprendre el tema. - El programa estarà…bé, eh? Serà de "prime time" i ha aconseguit espònsor de seguida perquè els de màrqueting han definit molt bé el "target". Però a la que estigui...Va tornar a sonar el telèfon.- Digui?... Ah, soc, jo mateix... Sí, sí... Escolta, has rebut el meu informe?... Home, jo he procurat analitzar els recursos per poder canalitzar els processos amb una implementació adequada que normalitzi els procediments, individualitzi els problemes, descentralitzi les accions, neutralitzi les disfuncions, sensibilibili... doncs això... No saps el que ens van ensenyar al curset ! no?... és clar, ja saps que jo sempre estic disposat... Què dius?... De debò?... Home, és una satisfacció per la confiança que em demostra la direcció i que jo sempre... doncs això... Moltes gràcies, eh?... I quan començo?... Sí, sí, quan vulguis... Molt agraït, eh !.
L'home va penjar amb una excitació extrema que el va fer aixecar i donar voltes pel despatx. No veia la Maragda, només mirava a l'infinit fins que es va seure de cop i va marcar febrosament un número de telèfon.
- Mama! mama! m'han fet productor executiu del departament de Materials Ambulants... Mira, és una feina que, no se com t'ho diria, és de controlar que no es gasti gaire, saps?... Sí, d'això de fer pressupostos i gestionar recursos... Recursos vol dir calers, materials... El departament de Materials Ambulants, sí. Es tracta d'una gestió global, interna... és clar que és difícil d'entendre, és que la tele és més complicada del que sembla, saps?... I tant que me'n sabré sortir, dona!... Sí que és un treball de números, sí... Però no és difícil, ara ens han fet uns cursos per... és clar que t'ensenyen, aquí. Això és una empresa moderna... Que si he aprovat? Aquí no es fan exàmens, dona!... No em vinguis amb estirabots ara de les meves males notes... Ja ho sé que suspenia sempre les mates, i la geografia, i... Però això dels números ja veuràs s com me'n sortiré... No desbarris, ara. Per què has de patir?... Per una vegada que vaig calcular malament el que pagaríem d'hipoteca... Bé, i aquella declaració de renda que em va sortir positiva i era negativa... Ja n'hi ha prou, dona! Quina poca confiança en el teu fill!... Sí, aquí a la tele feia una altra feina... Però m'han promocionat. és que necessiten gestors, saps?... No gestors d'aquells del passaport i les pensions, no. Són els que racionalitzen... Que posen ordre, vaja... Mama, ja hi tornem a ser! Que té a veure l'ordre d'una empresa amb si jo em deixava els mitjons bruts sota el llit i els cacauets escampats pel sofà !... Per l'amor de Deu, mama, que tu no saps què és el mon modern!... Mira, penjo, que m'esperen. Ja t'ho acabaré d'explicar després... Apa adéu.
L'home va penjar i es va quedar pensatiu. Es va fixar en la pantalla de l'ordinador on el videojoc havia quedat parat i uns quants monstres s'enfilaven i queien incansablement i finalment va semblar que descobria la Maragda. - Doncs mira, demà ja pots començar, eh?.
- A quina hora he de venir?.
- L'horari és "full time", eh? Jo et necessito aquí a tothora perquè aquesta feina és molt absorbent, treu-te del cap fer jornada intensiva perquè això és impossible.
- I quina feina faré?.
- Doncs... una mica de tot... Ja ho anirem veient sobre la marxa... - Va fer una ullada a la carpeta que havia tret, com si hi busques la resposta, i va afirmar contundent: - La teva feina consisteix en funcions de suport.
- I això què és?
- Doncs... una mica de tot... Ja ho anirem veient sobre la marxa... Es va aixecar, li va oferir la mà i li va assenyalar la porta.
La Maragda va sortir amb compte per no tornar a esclafar la secretària i es va obrir pas entre l'arxivador i la impressora per poder sortir al passadís. Era la tercera vegada que sortia d'un despatx de TV6 amb una promesa de feina. Seria aquesta la definitiva? Què devien ser les misterioses tasques de suport que hauria de fer? Què era el departament de Materials Ambulants? La Maragda començava a adonar-se que TV6 era un mon fosc i recargolat, i que s'enfrontava a una altra perillosa incògnita. Si voleu descobrir©la, no us perdeu el pròxim capítol.
- A quina hora he de venir?.
- L'horari és "full time", eh? Jo et necessito aquí a tothora perquè aquesta feina és molt absorbent, treu-te del cap fer jornada intensiva perquè això és impossible.
- I quina feina faré?.
- Doncs... una mica de tot... Ja ho anirem veient sobre la marxa... - Va fer una ullada a la carpeta que havia tret, com si hi busques la resposta, i va afirmar contundent: - La teva feina consisteix en funcions de suport.
- I això què és?
- Doncs... una mica de tot... Ja ho anirem veient sobre la marxa... Es va aixecar, li va oferir la mà i li va assenyalar la porta.
La Maragda va sortir amb compte per no tornar a esclafar la secretària i es va obrir pas entre l'arxivador i la impressora per poder sortir al passadís. Era la tercera vegada que sortia d'un despatx de TV6 amb una promesa de feina. Seria aquesta la definitiva? Què devien ser les misterioses tasques de suport que hauria de fer? Què era el departament de Materials Ambulants? La Maragda començava a adonar-se que TV6 era un mon fosc i recargolat, i que s'enfrontava a una altra perillosa incògnita. Si voleu descobrir©la, no us perdeu el pròxim capítol.
