Les incerteses de la Maragda sobre com seria el programa informatiu que havia de presentar no havien de durar gaire aquesta vegada. Els dos homes que tan entusiàsticament l’havien rebut tenien unes ganes boges d’anar al gra i de seguida se la van endur al plató dels Telenotícies perquè es familiaritzés amb la seva nova feina. En un tres i no res es va trobar seguda davant d’una càmera i amb el micro enganxat a la brusa.
- Primer volem que llegeixis un text... Mira, aquest d’ahir al vespre que ha quedat per aquí. Vejam si entones bé. Ja pots començar.
La Maragda va agafar el paper que li donaven, va empassar saliva, i va començar a llegir.
- “Aquest migdia TV6 ha presentat la seva nova programació de primavera que es caracteritza per una àmplia renovació de la graella. El programa “Persones humanes” serà substituït pel nou espai “Roques humanes” i “Vox pòpuli” ho serà per un altre anomenat “Vox ròculi”. En comptes de les sèries “La noia del mar” i “La duquessa de Duke Street”s’emetran “La roca del mar” i “La duquessa de Rock Street”...
Li va faltar la respiració i va haver d’aturar-se. Es va mirar compungida els dos homes però li van fer un senyal de continuar.
- “... Els “Telenotícies”presentaran un nou format anomenat “Teleroquícies” i es renovarà fins i tot la imatge gràfica de la carta d’ajust amb el disseny d’una “Roca d’ajust”. “Trenta minuts” dedicarà tot el trimestre a analitzar en profunditat el municipi de Roquetes i s’inauguraran nous informatius especialitzats: un dedicat al muntanyisme que es dirà “Temps de roques” i un de musical que es dirà “Rockamania”. La franja de documentals es dedicarà a la interessant sèrie “Les roques metamòrfiques”. L’espai “Gran pel.lícula” estrenarà la primera setmana “Rocky”, la segona “Rocky II” i així successivament”.
Els dos homes van intercanviar mirades d’aprovació i li van assenyalar una càmera.
- Mira, ara llegiràs aquí al teleprompter. A veure com te’n surts.
La Maragda hi va clavar els ulls i va començar a resseguir les lletres que hi sortien.
- “Les declaracions a la premsa de Toti Publijoana, oferint la col.laboració de TV6 amb les grans productores de Hollywood han sacsejat el món de la indústria àudiovisual nord-americana. Metro Goldwin Mayer s'ha afanyat a manifestar el seu “enorme interès a col.laborar amb TV6 en projectes de futur” avançant ja una proposta concreta: es tracta que TV6 els reservi entrades a Port Aventura. Ted Turner ha iniciat contactes amb Mossèn Da Roca, director espiritual dels informatius no diaris de TV6, per encomanar-li un documental sobre els ànecs muts de l'Empordà i un altre sobre els campaners sords del Pallars Sobirà".
Aquesta vegada li va sortir tot seguit i l'actitud dels homes va continuar sent eufòrica.
- Magnífic, Maragda. Ets la persona que buscàvem. Vés a Personal que et facin el contracte perquè demà ja hem d’estar treballant a tot drap. Vinga, afanya’t.
Els esdeveniments corrien a una velocitat que desbordava la pobra noia. Abans que es pogués refer de la seva primera experiència en un plató, es va trobar tan ràpidament al departament de Personal que encara no hi havia arribat cap notícia del seu contracte. La van fer seure en un racó que feia funcions de sala d’espera i allà es va enfonsar en una butaca per pair totes les emocions. Quan ja s’anava tranquil.litzant, es va adonar que hi havia un home al costat seu molt ben arreglat que també s’esperava i que acabava d’aixecar-se per saludar un altre home que passava. Per les explicacions que feia, l’home arreglat semblava una mica indignat.
- Ja ho veus. He hagut de venir expressament perquè sinó no em paguen la flexibilitat. I jo ja saps que quan he d’anar a provar els cotxes no sé mai a quina hora acabaré. Tothom vol que els cotxes de TV6 vagin bé i llueixin, però ningú es fixa en la responsabilitat que representa.
- Prou que ho sé. Ja me’n recordo de quan vam anar a provar l’últim Passat...
- És veritat que vas venir tu. Però ja saps que a vegades amb un dia no n’hi ha prou.
- És que per estar segur s’ha de fer una bona tirada. En Quim m’ha explicat que l’altre dia vau estar un parell de dies fora i que vau arribar fins a Bilbao. Suposo que ja et van pagar un bon hotel.
- Home, això sí. I amb totes les dietes. De tota manera no em cal anar sempre tan lluny. Hi ha una recta als Monegros on se li pot fotre canya. al cotxe...
- I amb un restaurant magnífic al final, tocant a Saragossa.
- Home, és que al Mesón del Cachirulo hi ha un civet de senglar que és glòria.
- Escolta, feia tres dies que no et veia. On t’havies ficat?
- És que he anat a Alemanya a una fira per veure les últimes novetats de la Volkswagen. S’ha d’estar al dia, tu.
- Vejam si em deixes un Terrano per aquest cap de setmana, que vull anar a caçar.
- Això és cosa feta, home. Els amics són els amics. Per cert, m’has tornat la furgoneta?
- Demà te la porto, que haig de carregar una roda de carro per decorar el xalet i fa de mal dur amb el cotxe.
- És que me la reclamen d’un programa. Però tu fes. Ja els he dit que en lloguin una a una agència. I escolta, la secretària aquella, la Lídia, ja ha fet els comunicats que li vaig demanar?
- No ho sé, perquè fa dos dies que no vaig pel despatx. He tingut paperam amb bancs i notaris per aquelles hipoteques que et vaig dir i no en sé res.
- Aquesta noia s’agafa la feina amb molt poca responsabilitat.
- Si només fos això! L’altre dia estava jo fotocopiant una enciclopèdia per al nano i va tenir la barra de venir a preguntar-me si en tenia per gaire.
- És que la gent, a la que tenen un contracte fix, s’hi repengen d’una manera...
- Poca feina que tenen, ve-t’ho aquí. Saps què comentàvem la setmana passada a la reunió d’Àrea?... Doncs que aquí sobren ben bé dues-centes persones. Tu creus que podem ser competitius amb tota aquesta gent que s’aferren a “jo només faig això, perquè la meva categoria tal i tal” ?
- Aquesta casa acabarà com Prado del Rey. Per cert, en saps alguna cosa del meu ascens?
- No saben si inventar-te una categoria o augmentar-te el complement. Però aviat es decidiran.
La Maragda va deixar d’escoltar-los. Era incapaç d’entendre de què parlaven aquell parell. Anava a tancar els ulls per reposar una mica però l’aparició que va sorgir d’un despatx de Personal els hi va engrandir al màxim. Qui era aquell home de somriure d’anunci de pasta de dents que passava tan decidit? I aquella mirada d’anunci de colònia masculina, d’on havia sortit? Aquella aparició no solament l’havia despertat sinó que va donar color a la seva cara.
Per què l’havia impressionat aquell home? Què hi havia trobat en aquella dentadura brillant? Era una il.lusió provocada pel cansament d’una jornada carregada d’emocions o una realitat palpable? La resposta vindrà afortunadament i inevitablement al capítol que ve.
