No ho sabia pas, que fos tan difícil aconseguir un anorac amb els colors de la tele. Si els meteoròlegs i tot en porten, quan retransmeten un ruixat en directe! Jo em pensava que tots els currants de la tele en tenien, per quan han de sortir a treballar a l'aire lliure. Però hi ha classes, i resulta que hi ha auxiliars tècnics que, com a molt, l'hauran de compartir entre uns quants, si arriba una ultimíssima i selecta entrega de dotze exemplars anunciada des de fa un any. L'hi explico a la Rebeca i no s'ho creu.
- Què dius? Si a Vaqueira acabo de veure tota una família equipada amb l'anorac aquest de coloraines.
- Que els vas conèixer?
- Ja els havia vist a primera fila del "Cirque de Soleil", em sembla que era un assessor d'aquests.
- Dels que pugen o dels que baixen?
- Noia, no ho sé, perquè amb aquests canvis de direcció, no se sap mai.
- Quins canvis, aquesta Setmana Santa!
- Ja se sap, és l'època de fer bunyols.
- Doncs, parlant de bunyols, has vist que els bocates de la cafeteria s'han anat encongint?
- Sí, noia. Jo m'he passat als croissants, que són com pollastres.
- Apa, tu vas d'un extrem a l'altre, com els caps d'informatius.
- Quina n'han fet, ara ?
- Dona, el mobiliari de la redacció. No saps els canvis de taules i ordinadors que han hagut de fer sobre la marxa?
- Però que no ho planifiquen abans, això?
- Creu-t'ho. Saps que tenien un set preparat per la Cimera Europea allà a l'exterior i que no els va aguantar el vent i van anar de pressa i corrents a retransmetre des de dins del RACC?
- Visca la improvisació!
- Sí, però tot són calés llençats.
- Per això hem d'estalviar.
- En anoracs i bocates, és clar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada