Era un dilluns d'aquests enfredorits en què costa tant d'arrencar a fer qualsevol cosa i resulta que em ve la Rebeca amb un to de veu dels més misteriosos que mai li havia sentit.
- Saps, Maragda que ahir vaig anar d'excursió pel Montseny?
- Ah, sí, i com va anar?
- No t'ho perdis. Saps qui em vaig trobar per allà?
- Doncs mitja tele, suposo. Aquella muntanya ja sembla la Rambla.
- Mitja tele, no. La plana major de la tele, trotant per allà amb xiruques i motxilla!
- Òndia, algun consell de Watson i Wyatt per millorar l'esperit d'equip, no?
- Primer em pensava que jugaven a guerrillers, com aquells executius que es disparen suc de tomàquet. Però se'ls veia en pla més lúdic, com d'esplai
- No em diguis que jugaven a vides, a buscar tresors o a trencar l'olla.
- No, jugaven a passar-se la pilota...
- Hi tenen pràctica, tot s'ha de dir.
- I diria que feien alguna gimcana, perquè formaven equips i deien "Ara segreguem aquest equip..."
- "...I competirem per aconseguir més recursos", no? I donarem un premi a qui porti l'estadística més detallada.
- No ho sé, no em podia quedar allà badant. Prou tall vaig tenir trobant-me'ls. Per mi, que estudiaven estratègies de supervivència.
- Com aguantar sense contracte programa, per exemple?
- O com dissimular pressions polítiques?
- O com guanyar espai sense fer obres?
- O com fer fora un bon professional amb criteris ben professionals?
- Em vaig quedar amb les ganes de saber si feien marxes cantant aquells eslògans d'autoafirmació que fan els marines americans.
- Alguna cosa per l'estil de "Som la teva i t'estalviem la pela"?
- O potser "Vine Mas, que ja ho veuràs".
- Ui, el que ens hem perdut, tu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada