Trobo que es respira més bé en aquesta casa, com si ens haguéssim tret un pes de sobre. Suposo que la carta de comiat que he rebut ja serà l’última d’aquella sèrie que espantaven tant la meva mare. Sempre deia :”Ai, nena. T’ha arribar una carta de la tele. Quina en deus haver fet?”
Suposo que a cap més director se li acudirà regalar-me aquell petjapapers que pesa com un mort i que fa nosa per tot arreu. I vejam aquest Nadal, com es presentarà el lot, perquè suposo que s’acabarà aquella altra sèrie de bosses, maletes, motxilles i similars que han anat caient aquests cinc anys. La Rebeca m’explica l’última notícia.- Vas veure, Maragda, amb quina grua el van haver de treure, aferrat a la taula del despatx?
- A mi m’havien dit que primer li havien enviat un enginyer químic especialista en àcids corrosius, que li va estar rosegant la cadira.
- Doncs nena, aquesta colla devien estar enganxats amb Araldit, perquè mira el que ha costat que se n’anessin quatre de comptats, i els que encara queden!
- I saps que l’Oriol se n’ha anat a somicar a l’amo, perquè és molt amic dels seus fills, saps? i a dir-li que no doni ni un duro al Puig, per castigar-lo!
- Doncs li muntem un altre berenar pel nen, a veure si es calma!
- Diu que ara ens faran una enquesta per saber si estem contents.
- Una altra! Seria millor que continuessin trepitjant la casa departament per departament, com al principi, que ja anaven bé.
- Tu què creus que ens regalaran per Nadal? Amb l’afició que tenen a les noves tecnologies, vés a saber....
- Tu primer mira’t el pressupost, que em sembla que els amics de l’Oriol ens volen fer botifarra.
- Ai, Rebeca, sempre tan pessimista!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada