Encara em sento les cames fluixes i l'estómac encongit. He topat pels passadissos amb aquell individu que em va fer el psicotècnic! La Rebeca m'ha vist tan tan blanca que no he pogut dissimular-ho.
- Jo que ja no em recordava de les impertinències que vaig haver d'aguantar, i ara me'l trobo a dintre la casa!
- Jo primer me l'agafava en pla de conya. A aquell qüestionari sobre si ets sociable o no, se li veu el llautó de seguida. Però quan em va preguntar què en pensava dels Comitès d'Empresa i dels sindicats, ja em va mosquejar.
- Doncs a mi em va preguntar si estava embarassada o pensava tenir fills. Ja em diràs què n'ha de fer.
- I tant de psicotècnic per saber si serveixes pel treball d'equip i has d'aguantar algun cap que no va néixer precisament per dirigir ni organitzar res.
- Doncs espera't ara amb l'enquesta, veuràs amb quin carinyo ens tractaran. Per millorar les relacions laborals, ballarem una sardana a cada departament abans de començar la feina, tots ben agafadets de les mans.
- I per saber si estem contents o no han hagut d'anar a buscar una empresa americana?
- Dona, és que és una empresa líder mundial. No havies sentit a parlar mai de la famosa consultora Wettes and Phils?
- Deuen ser d'una altra galàxia. Jo el que vull saber és si aquest any tindrem un conveni com Déu mana o haurem de continuar fent la viu-viu.
- No vas veure la resposta al lot de Nadal?
- Què em dius? No hi vaig veure res.
- Doncs ens van avisar clarament. Dins d'una safata hi havia un manual de supervivència titulat "Menjar per quatre pessetes".
- Doncs vejam si aquesta serà la consigna del nou mil·lenni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada