A mi em fa cosa, de debò. Quan veig el nou director general de la Corporació que vé a la tele i no sap on posar-se perquè li han tirat el despatx a terra, em fa llàstima. La Rebeca em mira estranyada.
- Que ja no hi és, aquella sala de reunions que tenien el Granados i el Vilajoana?
- No te’n recordes de les obres que van fer a direcció? Sí, quan es van posar marbre i fustatges d’auró amb fongs incorporats... Doncs es van menjar la sala per fer una saleta de visites i un despatx per a la relacions públiques.
- Doncs ara entenc perquè el director de la Corpo diu que vol mantenir el director de la tele. Deu ser perquè li deixi el seu despatx. On s’ha de posar, sinó?
- És clar. Per això no se’ls veu mai junts. Es deuen repartir el despatx una estona cada un.
- El que es van gastar en luxes i després no hi ha calers per acabar les obres d’ampliació del CEI ni l’ampliació de plantilla de l’any passat. M’agradaria dir-li quatre coses al que porta els comptes en aquesta casa.
- Doncs ho tens difícil. El gerent no ha tret el careto en quatre anys per res. I encara que sembli que no ha mort mai una mosca, és dels que les mata callant.
- Encara li veurem el somriure a la pantalleta que han posat als torniquets d’entrada. Saps que Recursos Humans engega un altre sistema de control d’absentisme? Ara haurem d’anar amb un llibret de codis numèrics i explicar-li a la pantalleta que surto abans perquè vull anar al metge (codi 099), o que vinc abans per recuperar (codi 066), i embolica que fa fort.
- Quina mania! I per això també tenen calers oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada