No ho acabo d’entendre. Per Nadal surt el director al dinar amb la premsa dient que havíem perdut audiència per culpa de les vagues. Però si ni la meva àvia, consumidora àvida de la “nostra”, no s’havia adonat que fèiem vaga amb aquells serveis maximínims que hi va haver! Doncs vet aquí que aquests precisos audímetres es van xivar. Però després el director m’envia una carteta dient que no passa res per una dècima i felicitant-me. Confesso les meves perplexitats a la Rebeca.
- Aquest paio improvisa sobre la marxa. Primer s’enfada per les vagues, després li diuen des de dalt que calmi la casa, que vénen eleccions. D’ençà que ell solet es fa la programació, la graella sembla un jersei vell ple de forats que sargeix amb el primer que troba: aquí una pellícula, allà una sèrie repetida, i tira milles.
- I els caps no vegis com estan. Uns passant de tot perquè el director passa d’ells. Altres aprofitant-se’n per fer el que els hi dóna la gana. I com que els del Comitè n’havien anat a trobar uns quants per parlar dels problemes del seu departament, va el director i els hi prohibeix que parlin amb ningú del Comitè. Diu que si volen alguna cosa que vagin al cap de Recursos Humans.
- I té gaires recursos, aquest cap?
- Més aviat pocs recursos i molts discursos. I aquest Nadal ja m’ha mosquejat amb un lot que cada vegada hi ha menys manduca i en canvi ens ha triplicat les bosses.
- M’agradaria conèixer el fabricant. Porta uns quants anys que es deu forrar.
- I això que et regalin una motxilla i tanta bossa, no sembla una indirecta perquè agafem els trastets i ens en anem?
- Qui se n’anirà, nena? Jo, t’asseguro que no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada