Fa mesos que, quan s’entra al recinte de TV3 a Saint Jean-des-Pins, se sent una pudor de clavaguera que tomba d’esquena. Els grups de jubilats que diàriament el visiten comencen a escampar per tot el país que “es podreix alguna cosa a TV3”. La Rebeca, que fa un piló d’anys que hi treballa, n’està ben convençuda.
- Quan vam començar, tothom deia que mai seríem com TVE. Però, res, hem anat agafant ràpidament tots els seus vicis. I els últims anys més, amb aquesta direcció que ens van col·locar.
- Però si diuen que han pujat els índexs d’audiència.
- Serà per les novetats que han dut aquesta colla! Un cap de programació que no el vam veure entrar ni el vam veure marxar. Un director que sempre va amb una mà a la butxaca palpant-se la cartera...
- Que té por de perdre-la?
- Està traumatitzat d’ençà que la bola del món del TN va aixafar un titular de declaracions seves. Per això ha fet canviar les caretes dels informatius i ha posat una bola del món transparent. Jo diria que té por de perdre’s per la casa perquè no es mou del despatx i encara no sap quants departaments hi ha ni què fan alguns.
- Doncs que ho pregunti a Recursos Humans, no?
- Creu-t’ho! Si allò és un “cuartelillo” on només es fa el que mani l’autoritat competent. Només els falta posar-se el tricorni!
Sentint la pobra Rebeca parlar així, m’he de creure ben bé que a TV3 hi bufen mals aires.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada