Estic tota emocionada pensant en la festa de Nadal que farem amb la gent de la feina. No és tan pels companys, que prou que ens veiem cada dia. És pel rotllo que hi ha amb els caps, això de tenir-los un cop l’any allà en pla col·legui.
Sempre me’n recordaré d’aquell cap tan simpàtic quan em va dir : “Aquest ambient tan maco l’hauríem de tenir tot l’any, i no només ara unes hores”.
I tant, que té raó. Com m’agradaria experimentar aquesta igualtat tot l’any. Estic segur que a ell li encantaria acumular un darrera l’altre els contractes temporals que em firma. Es partiria el cul de riure escoltant les raons que em dóna per no pagar-me les hores que faig de més. I es revifaria amb els corrents d’aire del passadís on treballo d’ençà que ell es va ampliar el despatx.
El que passa és que els pobres caps estan preocupats per la rigidesa laboral i es queixen d’aquests contractats fixos que es repengen en el conveni i són tan cars de despatxar. Ells, en canvi, sempre accepten de mala gana que els facin fixos sense proves i que els posin clàusules d’indemnització més altes. I em consta que manar en solitari és molt dur i sort encara que els posen adjunts, sotscaps i encarregats que els acompanyen a esmorzar, a fer visites, i que els distreuen una mica.
La veritat és que jo no aguantaria tot l’any fent de cap: a mi m’agrada treballar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada