A les profunditats del CPA hi ha una Unitat Mòbil immòbil que és una mena de calabós estret i fosc des d’on es fa el control del plató 2. Una vegada que m’hi vaig acostar, una mica més i m’ofego perquè havien pintat un decorat per allà a prop i l’ambient dintre de la mòbil era més irrespirable que a dintre la nuclear de Txernòbil quan es va cremar.
Sort de la nota d’optimisme que hi va posar un cap que va asegurar que garitos com aquell n’havia vist a les millors TV d’Europa, inclosa la sacrosanta BBC, i que ho havíem d’assumir perquè “hem de ser competitius”. A mi se’m va arrissar la melena en aquell moment, però quan l’endemà vaig passar per davant del despatx del graciós comentarista i el vaig veure ample i ple de claror natural, em va agafar un herpes sobtat. La Rebeca em va rematar:
- Nena, què dirien les visites de les altres TV si el veiessin en un despatx esquifit i fosc? L’home necessita un despatx competitiu!
- Calla, que ahir vaig veure el director en persona buscant espai per a un despatx nou.
- Veus? I després diràs que no està pels detalls.
- Per primera vegada en quatre anys va aparèixer pel departament i va decidir que al magatzem ens sobrava lloc. Que es podia retallar per fer-hi un despatx.
- Nena, un cervell necessita espai. En canvi les cintes es poden apilar.
- Doncs en aquesta tele els cervells se’ns mengen l’espai. Es veu que es necessita molta imaginació per omplir els forats de programació que queden entre els partits de futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada