Avui la Rebeca i jo semblem dues assistentes socials, o dues infermeres. Resulta que venim del servei mèdic on hem hagut d’acompanyar el pobre Andreu per tercera vegada en el que portem d’any. La primera va ser el gener, per la pujada de tensió que li va agafar quan l’empresa el va incloure a la llista de prejubilables i els van concentrar a l’auditori per explicar-los l’oferta.
-És que no s’ho creia, Rebeca.
-Anava amb els fulls de l’oferta rellegint-los mil vegades i fent números com un obsés, me’n recordo perfectament.La segona va ser la lipotímia que li va provocar el ministre Corbacho anunciant que volia allargar la jubilació. El món se li va enfonsar quan va calcular que la broma li podia representar un any més amorrat a l’ordinador.
-Em fan gràcia aquests predicadors de la il·lusió de treballar als setanta anys, Maragda, com si tothom tingués la sort de fer feines creatives i estimulants!
-No cal fixar-se en els paletes ni en les caixeres de supermercat. En aquesta casa mateix hi ha feines on, si acabes sent imaginatiu, és per distreure’t de la rutina i de la falta d’estímuls. El nostre benvolgut Andreuet duia dos mesos lliscant pel pendent de la depressió, perquè la cosa semblava més aviat morta, i ara ha tornat a rebre un mail esperançador que li ha provocat espasmes musculars i ganyotes facials.
-Espero que no sigui una tàctica d’extermini per reduir la plantilla.
-I escolta, eh que l’Andreu ens ha dit que li recollíssim un full de la impressora?
-Sí, mira’l. La tipografia del document que l’Andreu acabava d’imprimir ens ha cridat l’atenció per la repetició contínua d’unes lletres que, vistes ara, es tornen diabòliques: “Tinc el PREsagi que aquesta PREjubilació és la PREestrena d’una PREtensió PREssupostària. Ha triomfat el PREjudici de la plantilla SOBREdimensionada i m’emPREnya que ho PREdiquin els que SOBREn...” I aquí l’Andreuet ja ha petat.
-Es una PREmonició, Rebeca?
-Ho PREssento, Maragda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada