No em pensava que s'apuntés tanta gent de la casa per anar a la cerimònia dels Oscars. Em va semblar que el Paco havia d'anar dret a la limusina de les empentes que hi devia haver dintre. Però se'ls veia molt contents.
La Rebeca, com sempre, hi ha de fer matisacions.- Sí, però amb tanta festeta, després ve la caparra i els hi costa aterrar a la casa.
- I tant, perquè el dia de la massacre de Madrid, mentre totes les teles n'informaven, TV3 parlava de no sé què dels monjos de Montserrat
- Dels aromes de Montserrat ?
- No ho sé ben bé, jo mirava Telecinco.
- I el 3/24 què feia ?
- Estava aturat, com sembla que el volen deixar. A mi aquestes metàfores del director sobre el canal de notícies, em trasbalsen una mica; que si és un nen asmàtic, que si fill d'una violació, tinc por que no se'ls escapi de dir-li fill de mala mare.
- És que estan molt preocupats per l'audiència, ara fins i tot fem els dibuixos animats per TV3. No et sembla innovador ?.
- El que em sembla és que el 33 està orfe. A veure si també és fill d'un altre.
- Et veig una mica negativa, noia. No fa per tu ara que tot va tan bé i que han guanyat les esquerres.
- No és això Rebeca, és que m'amoïna una mica tot això que diuen dels canvis en l'organització; i que si aquí hi ha massa gent i allà també sobrarà.
- Però si l'Escribano va dir que no sobrava ningú!
- Penso que ho deia pel "núvol". Jo ara sort que m'he fet un lloc al Cocotres, però no fa gaire encara anava lligant sessions amb contractes mercantils, o per obra, quan tenia sort; pateixo pels amics.
- Ja veuràs com no, Maragda, són gent de casa, i entenen aquestes coses.
- A veure si aclareixen l'organigrama, que prou que els hi costa. Però tan de bo tinguis raó perquè això no és Hollywood.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada