Ja feia dies que veia la Rebeca anar i venir atrafegada pels passadissos de la planta baixa del CPA, entrant i sortint de la cafeteria, sempre picant els botonets de la calculadora i al final no me'n vaig poder estar i la vaig aturar per interrogar-la.
- Estem en crisi ! Maragda, estem en crisi ! - Em va dir sense ni donar-me temps a parlar.
- Ja no és novetat això, els bancs...
- No, no, res de bancs, la Corpo, saps? La direcció ha dit que els càterings dels convidats no poden pujar més de sis euros per cap i, és clar, a la que algú arriba una mica tard ja s'ho han endrapat tot. Així estic jo cada matí, vigilant el preu de les patates fregides com si fos l'euribor, no sigui que em passi de pressupost
- Sí, ja havia sentit dir que no hi havia diners per res, que la publi va molt malament
- La publi potser, els publicistes no tant. No fa gaire la Corpo en va convidar dos-cents a Eivissa un cap de setmana, per fer-se'ls amics.
- Ostres, tan lluny! Devia ser per promoure el concepte de Països Catalans.
- Doncs encara estem de sort que a Jaume I no se li va acudir conquerir la illa de Hierro que sinó hauríem de tancar un parell de programes més.
- No siguis dolenta Rebeca. Ens hem d'estrènyer el cinturó, fixa't que ni la festa de la tele hem fet aquest any.
- Deien que volien fer una festa “Rave” a l’edifici en obres del CEI, però com que el van tapiar ja no tenia gràcia.
- És que van bojos per atreure la joventut, que es veu que no mira mai TV3. Saps aquests patinets de motor tan bufons que porten els de seguretat ? Doncs primer volien fer-los anar rampa amunt, rampa avall amb “skate”, però van agafar por que algú no s'esllomés.
- Jo ja em crec qualsevol cosa, però això que d'un any per l'altre passem de què ens sobrin els diners a què ens faltin, no sé. Per mi que el que passa és que no saben què volen fer amb l'empresa i els guarden fins que els aparegui la Verge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada