EL BALL DE LES BUTAQUES

La Intranet cada dia es posa més interessant, sobretot d’ençà que hi surten aquests avisos sobre les notícies o comunicats. Un dels comunicats que ha cremat més neurones a la casa ha estat l’últim dedicat a “Canvis i nomenaments”, que sembla redactat pel famós autor de la frase “Canviem-ho tot perquè no canviï res”
. Em consta que molta gent l’ha llegit i rellegit sense aconseguir treure’n l’entrellat. Un cop més, he d’acudir a la meva amiga de l’ànima perquè m’il·lumini.

- Rebeca: en aquest comunicat tots s’intercanvien els càrrecs. Sembla el ball de les cadires, però amb la diferència que ningú es queda sense cadira.

- Sense butaca, voldràs dir, perquè aquí cada cul ocupa despatx.

- No em parlis de despatxos, que ara he de fer la gran volta, perquè hi ha un senyor al CPA que, amb totes les obres del segon pis, se l’ha volgut fer més gros que ningú i ha estampit la secretària contra la porta i no es pot passar per allà. I, au, tothom a fer la volta per no aixafar la noia i perquè el senyor estigui ample.

- Si fos per ell, tindria mig CPA per jugar-hi a golf, perquè va ser el primer d’apuntar-se a aquella famosa retallada de plantilla.

- No sé, no sé, perquè ara tenim tots els caps molt ocupats traient fum amb aquest invent de l’EFQM. Estan fent unes reflexions molt profundes sobre els procediments de gestió de la casa.

- I tant! Han fet un seminari titulat “Fem veure que pensem per evitar prendre decisions” i un altre que es diu “Com continuar sent directiu quan et quedes sense càrrec”, suposo que amb la intenció de retenir la immensa quantitat de talent que s’ha acumulat a la cúpula de la casa.

- El que hi a la cúpula és un núvol cada vegada més gros i espès, més aviat. Al cementiri d’elefants se li veuen les orelles des de Sant Ildefons.

- Jo crec que el núvol està evolucionant a cúmulo-nimbus: el veig cada cop més negre.

- Ara ja sé d’on vénen els xàfecs i les inundacions!